Les dones alimenten al món. Sobirania alimentària en defensa de la vida i el planeta

En el camí de construir una proposta de Sobirania Alimentària han de quedar-se arrere els prejudicis sexistes i aquesta nova visió del món ha d’incloure…

En el camí de construir una proposta de Sobirania Alimentària han de quedar-se arrere els prejudicis sexistes i aquesta nova visió del món ha d’incloure a les dones, les seues necessitats i reivindicacions.

La publicació d’aquest llibre «Las mujeres alimentan al mundo. Soberanía Alimentaria en defensa de la vida y del planeta, reafirma el compromís, acompanyament i implicació d’Entrepobles en els processos d’apoderament de les dones llauradores i indígenes i en la reivindicació dels seus drets en la lluita per un món rural viu sostenible i per la sobirania alimentària.

Una sobirania alimentària que es concep com una proposta de futur, sustentada en principis d’humanitat, com són l’autonomia i l’autodeterminació dels pobles i de les persones.

En aquest sentit prenen força les paraules de Francisca Rodriguez, líder de La Via Llauradora i de l’Associació Nacional de Dones Rurals i Indígenes-ANAMURI (Xile), la Sobirania Alimentària és un principi, una ètica de vida, una manera de veure el món i construir-lo basat en la justícia social i la igualtat, o l’opinió de Lídia Senra, dirigent del Sindicat de Labregos e Labregas de Galícia en afirmar que en el camí de construir aquesta proposta de Sobirania Alimentària han de quedar-se arrere els prejudicis sexistes i aquesta nova visió del món ha d’incloure a les dones, les seues necessitats i reivindicacions que permeten el desenvolupament de les seues capacitats en la producció agrícola i alimentària.

Des dels seus inicis, fa ja més de 20 anys, Entrepueblos ha establit aliances amb organitzacions i moviments de dones que han impulsat diversitat de lluites i resistències dirigides a:

Potenciar la irrupció de les dones en les estructures organitzatives comunitàries i en les funcions de responsabilitat col·lectiva. Visibilitzar les necessitats i les aportacions de les dones en la lluita per la justícia social i l’equitat.
Assegurar el seu accés als serveis comunitaris, el seu accés a la propietat de la terra i habitatge en igualtat de condicions.
Lluitar contra la violència de gènere, per la salut sexual reproductiva i per l’autonomia personal de les dones en els diferents àmbits de la vida (social, econòmic, afectiu, etc.).
Potenciar la implicació dels homes en estratègies d’equitat de gènere.

En aquest procés hem anat avançant amb les organitzacions i les dones dels països d’Amèrica Llatina, el Marroc i també d’Europa des de la lluita per la igualtat de drets a l’estratègia d’incorporació de l’enfocament de gènere en tots els processos d’emancipació que secundem.

Hem buscat complicitat en l’oposició al doble sistema de dominació capitalista globalitzat i patriarcal. Ens hem il·lusionat en la construcció d’alternatives i ens hem vinculat a xarxes locals i internacionals en les quals convergeixen organitzacions llauradores, pobles indígenes, moviments feministes, ecologistes, ONG, comunitats religioses, sindicats… i una llarga llista de sectors implicats en la idea que «un altre món és possible», encara que, sense oblidar, «no sense nosaltres». Coherentment amb aquesta evolució, hem incorporat l’equitat de gènere i l’apoderament de les dones com un eix transversal de treball que ha de ser present en cadascuna de les accions de cooperació i solidaritat internacional que secundem, però també en el treball que desenvolupem en l’àmbit de l’educació emancipatòria.

Aquesta determinació ens ha generat la necessitat d’aprofundir en la visibilització de les desigualtats i en la construcció d’estratègies d’equitat i apoderament de les dones en àmbits com el de la lluita per un món rural viu i per la sobirania alimentària.

En aquest terreny hem trobat pocs camins explorats i, a més, un gran buit teòric, que no es correspon amb la pràctica quotidiana de treball i lluita, individual i organitzada, de milions de dones a tot el món. I és amb l’ànim de contribuir a explorar i omplir els buits i invisibilitzacions, que des de fa alguns anys venim potenciant el nostre treball en els següents eixos d’intervenció:

Donar suport a projectes de desenvolupament concebuts, gestionats i dirigits per dones.
Impulsar l’enfocament de gènere en projectes de desenvolupament comunitari.
Promoure un debat sobre l’aplicació de l’enfocament de gènere.
Difondre l’experiència generada als països on es treballa, dirigida a combatre-la invisibilitat del paper fonamental de les dones en els processos de desenvolupament.
Generar un canvi d’actituds en les societats del Nord i l’impuls de formes de solidaritat transformadores.

Per a donar a conéixer la situació de les dones, però sobretot, les seues experiències de treball i les seues lluites per transformar les relacions socials de desigualtat,hem impulsat diverses iniciatives: jornades internacionals, elaboració de materials, publicacions i treballs audiovisuals. Fent un breu repàs i en ordre cronològic destacaríem: (2005-2006)

Las primeras Jornadas Internacionales «Mujeres, globalización y mundo rural: desigualdades, sueños y rebeldías. Protagonistas en la lucha por la soberanía alimentaria» con gira por diferentes Comunidades Autónomas.
El CD: «Pan y Rosas. Soberanía alimentaria y género» que incluye: un marco teórico con aportaciones de Irene León y Lídia Senra (La Vía Campesina), bibliografía relativa al tema y otros materiales de Entrepueblos sobre soberanía alimentaria y género, entrevistas a mujeres campesinas y expertas que participaron en las jornadas internacionales poseedoras todas ellas de reflexión teórica y de experiencia de trabajo (Lidia Senra Secretaria General del SLG, Justina Cima del Movimento de Mulheres Camponesas de Brasil, Juana Cossío dirigente campesina de la Federación de Mujeres Campesinas Indígenas Originarias de Bolivia – Bartolina Sisa, las tres vinculadas a la Comisión Internacional de Mujeres de Via Campesina; Nadia Nair, Universidad Abdelmalek Essaadi, de Tetuán). (2007)
Producción del documental «Campesinas, semillas de cambio»,que muestra el trabajo de varias organizaciones de mujeres campesinas que tratan de generar cambios en las relaciones de desigualdad de género, viven en sus comunidades fortaleciendo la economía familiar con producción orgánica de alimentos para mercados locales y nacionales. Son experiencias de la asociación de mujeres Alanel (Guatemala), Centro de Mujeres Xochilt Acalt (Nicaragua) y el sindicato de mujeres campesinas CONAMUCA (República Dominicana). La realización del documental fue de Joaquin Zuñiga y la producción de Ernest Cañada. Una producción de Alba Films para Entrepueblos con la colaboración de Fundación Luciérnaga y Vía Campesina
En Andalucía, una publicación «Mujeres Campesinas Andaluzas, Testimonios y Estrategias para la Soberanía Alimentaria», la iniciativa de edición a cargo del Grupo de Soberanía Alimentaria y Género de Sevilla, la producción de Entrepueblos (Entrepueblos, una de las organizaciones fundadoras), fotografías de Carmen Caballero y textos elaborados desde la Universidad Rural Paulo Freire de Sierra de Cádiz. (2008-2009) Este periodo ha sido muy intensivo en el desarrollo de actividades.
Celebración de las segundas Jornadas Internacionales «Las mujeres alimentan al mundo, no más invisibilidad, derechos y recursos: Soberanía Alimentaria» que comportó una gira por diferentes localidades del territorio español de las dirigentes Maguiorina Balbuena secretaria de relaciones de CONAMURI (Paraguay), Elizabeth López vicepresidenta de ANAMURI (Chile) y Rosana Tenroller representante de MMC-Brasil. El objetivo marcado en las jornadas, fué visibilizar como las organizaciones de mujeres desde diferentes perspectivas luchan en defensa de los derechos: alimentación, acceso a la tierra, a los territorios, al agua y las semillas, a la vivienda, medio ambiente, salud, educación, sexualidad, autonomía, autoestima, buenas condiciones de trabajo, participación en la vida de la propia comunidad, en definitiva un enorme trabajo y sabiduría.

Sense cap dubte, tota aquesta activitat ha significat un gran desafiament per a les gents de la nostra organització, però també un gran compromís i implicació per part de la Comissió de Gènere de Entrepueblos que sempre i en tot moment ha comptat amb la complicitat i l’esforç de les dones de Via Llauradora, sobretot de les dones que integren la Comissió Internacional de Dones de Via Llauradora i molt especialment Lidia Senra. A ella ens agradaria agrair-li el privilegi que ens ha brindat de compartir els reptes llançats per les dones de Via Llauradora, amb una perspectiva feminista de la Sobirania Alimentària que va associada a la reivindicació d’unes de les àrees de producció de béns i coneixements més devaluades socialment i econòmicament, associada a més, a l’exclusió i confinament de les dones, la producció d’aliments.

Fins ací ens hem pogut submergir en un relat dels antecedents que precedeixen a la publicació d’aquest llibre. Moltes han sigut les il·lusions, molts els compromisos de tota la gent que ens ha acompanyat i ajudat en el procés. Amb el convenciment que el repte ha valgut la pena, esperem que aquest llibre siga un bon instrument per a totes aquelles persones, moviments i organitzacions socials, organitzacions de dones, moviments feministes que treballen i lluiten en pro d’un món més just, sostenible i equitatiu.

Som conscients que hem de continuar treballant amb fermesa per a obrir nous camins per a la formulació d’anàlisi, propostes i processos de protagonisme de les dones en la lluita per la sobirania alimentària.

En aquest sentit una referència a les idees de l’antropòloga feminista mexicana Marcela Lagarde, la utopia feminista ha sorgit com a crítica històrica i personal al poder patriarcal i com desitge i anhel de relacions solidàries, de cooperació, no jeràrquiques, de treball grupal i responsabilitat individual, d’accés a recursos necessaris per a la vida i de desenvolupament de les capacitats humanes d’una forma democràtica… …hauria de conduir a canvis ideològics,intel·lectuals i afectius, en les nostres mentalitats i subjectivitats, però sobretot, de formes de comportament i de vida… Desitgem lideratges entranyables, assertius, coalitzats i compromesos, amb incidència, secundats i sustentats, democràtics, locals i globals.

Desitgem que cada vegada més dones amb consciència feminista ocupem espais i posicions per a avançar…sí,però diferents: des de cadascuna, des d’una mateixa, amb les altres dones. Així doncs,aquest llibre pretén també analitzar i aprofundir en el concepte de Sobirania Alimentària, terme proposat per la Via Llauradora en la Cimera de l’Alimentació de la FAO (1996), des de la perspectiva dels pobles de definir-les pròpies polítiques agroalimentàries, del dret de protegir i regular la producció i el comerç agrícola interior per a aconseguir els objectius d’un desenvolupament sostenible.

Una sobirania alimentària, considerada en definitiva un procés defensat pels pobles per a la consecució del dret a l’alimentació. Els països, pobles i les comunitats estan compostes per persones diverses amb desigualtats, entre elles les de gènere i ètnia. Si això no es té en compte en treballar cap a la sobirania alimentària, no serà possible trencar amb aquestes desigualtats i, per tant, es podran tornar a reproduir fàcilment. En la perspectiva d’un projecte polític com és el de la sobirania alimentària, si es vol construir amb equitat, s’han de contemplar i analitzar totes aquestes desigualtats estructurals perquè les propostes continguen clars elements que formulen un projecte que siga igualitari i equitatiu cap a totes les persones dels pobles.

Aquesta és una preocupació latent en tots i cada uns dels articles del llibre; la necessitat de definir de manera transversal i integral una proposta de sobirania alimentària amb equitat de gènere i per tant, que transforme les relacions de poder i desigualtats entre homes i dones en tots aquests aspectes ja esmentats.

El llibre s’estructura en quatre parts.

En una primera part, «Mujeres y Soberanía Alimentaria» se incluyen los siguientes artículos:

«Las mujeres gestoras de la soberanía alimentaria» , de Irene León – FEDAEPS – ADALAI y Lidia Senra – Sindicato Labrego Gallego y de la Comisión internacional de las Mujeres de la Vía Campesina, que nos presentan una aproximación a las situaciones de las campesinas e indígenas y sus propuestas para conseguir la igualdad de derechos entre mujeres y hombres en el marco de la lucha por la soberanía alimentaria
«La alimentación ¿Negocio o Derecho? Claves para la Soberanía Alimentaria», de Alex Guillamón coordinador técnico de Entrepueblos, analiza la perspectiva de la soberanía alimentaria como instrumento que apela también a una nueva relación entre los países ricos y los países empobrecidos y nos describe las claves para entender que la vulnerabilidad alimentaria es una cuestión que afecta a uno y al otro lado de esa línea imaginaria que separa el Norte y el Sur, afectando de forma distinta a hombres y mujeres. No se pueden hallar soluciones que impliquen solamente cambios en los países donde el hambre hace sus estragos más agudos,sino que implican transformaciones en el modelo de desarrollo y en las relaciones internacionales de poder.

En la segona part «Campesinas e indígenas, sueños y rebeldías desde América Latina», inclou:

Una investigación de Rosana Tenroller del Movimiento de Mulheres Camponesas de Brasil – MMC, «La lucha por el reconocimiento de los derechos y el acceso a la tierra para las camponesas brasileiras», analiza la lucha de las campesinas brasileñas por el reconocimiento de sus derechos y el acceso a la tierra. Tenroller narra la realidad del campo en Brasil, la producción agrícola brasileña, el empleo delos trabajadores y las tasas de analfabetismo, una larga historia de desigualdades sociales, con un modelo de producción y exportación basado en los monocultivos, los agrotóxicos y la concentración de la tierra.
«Voces de las mujeres rurales chilenas: tierra y trabajo», de Luisa Curín de la Asociación Nacional de Mujeres Rurales e Indígenas- ANAMURI, realiza un estudio sobre las experiencias de las campesinas e indígenas chilenas, una retrospectiva histórica y un análisis actual de la agricultura chilena desde una perspectiva de género. Curín percibe un cambio sustancial en la composición de la mano de obra agrícola chilena, un proceso de creciente proletarización y precarización de las condiciones de trabajo. El impacto es muy negativo en las mujeres que a pesar de componer el 52 % de la fuerza de trabajo en las zonas de mayor producción agroexportadora, su trabajo de temporada es sin contratos laborales,sin protección social ni previsión social. Un nuevo escenario para las mujeres del campo solo es posible con un fortalecimiento de su conciencia organizativa y a partir de su participación social.
«La lucha por el mismo derecho, propiedad privada y territorios en disputa en Guatemala», de Diana García de Alianza de Mujeres Rurales de Guatemala, entra a considerar los derechos y relaciones de propiedad respecto a la tierra por parte de las mujeres campesinas e indígenas, analiza dos ejes problemáticos; aborda el marco de las ideas originadas y desarrolladas en el ejercicio colectivo de hacer memoria histórica para considerar, desde ahí, algunos de los elementos que redimensionan la relación que las mujeres campesinas establecen con la propiedad de la tierra. Diana García cierra con algunas reflexiones finales que buscan visibilizar los desafíos que tienen las mujeres en el nuevo ciclo de luchas colectivas.
Finalmente Irene León de FEDAEPS Ecuador/ALAI en «La tierra, el sumak kausay y las mujeres» analiza el principio de indivisibilidad de la Madre Tierra. Irene León considera que no es indispensable la propiedad privada para tener acceso ala tierra. Hoy en el Ecuador, además de la propiedad privada, coexisten diversas formas de acceso: comunal, comunitario, territorios de los pueblos y nacionalidades indígenas, y territorios intangibles, ahora visibilizados y reconocidos constitucionalmente.

En la tercera part, «Campesinas, sueños y rebeldías desde Europa», inclou:

«La cotitularidad en las explotaciones agrarias familiares. Una larga lucha de las mujeres campesinas», de Lidia Senra (dirigente del Sindicato Labrego Gallego y de la Comisión de las Mujeres de Vía Campesina en Europa). Senra nos relata con todo tipo de detalles la incansable lucha de las mujeres por la titularidad compartida de las explotaciones ya que cualquier medida de acción positiva a la que las mujeres trabajadoras tengan acceso y derecho por el hecho de ser trabajadoras, siempre tiene que ser reclamada por las campesinas que no son titulares de la explotación por vía administrativa y en los tribunales.
Desde Cataluña, Rosa Binimelis, Mariona Bosch y Amaranta Herrero – Institut d\’Economia Ecològica i Ecologia Política -IEEEP en una investigación que han realizado bajo el título «A sol i serena. Mujeres, campesinado y agroecología», consideran que existe una subestimación de las mujeres en el mundo rural como sujetos activos tanto en las políticas públicas como en la elaboración de estadísticas oficiales. Observan una cierta evolución en relación a la vinculación de las mujeres al mundo rural. Muchas mujeres encontraban su futuro vinculado a la actividad agraria como única opción de vida, pero después, dedicarse a la agricultura se convertirá en una profesión muy devaluada. Sin embargo, a pesar de que las barreras y los prejuicios existentes no faciliten sus trayectorias, hoy en día también encontramos mujeres que quieren ‘volver a ser’ campesinas, sobre todo en el terreno de la agroecología.
Desde el sindicato EHNE-Bizkaia, vinculado a la Vía Campesina, Iratxe Arriola, Henar Gómez y Ainhoa Iturbe escriben «La mujer baserritarra, esa valiosa especie en peligro de extinción», y realizan un diagnóstico de la situación de las campesinas que han sido invisibilizadas durante siglos; consideran que estas mujeres han sido heroínas en sus huertos y alrededor de sus hogares. Para terminar, exponen las demandas de las mujeres baserritarras, consideran que todavía hay un largocamino por recorrer en relación al reconocimiento de las mujeres rurales y lamejora de sus condiciones de vida.

Finalment, en «Retos y compromisos», Maria Jesús Pinto de Entrepueblos escriu «Mujeres campesinas e indígenas, mujeres abriendo caminos en defensa de la vida, de las personas y del planeta» i planteja una sèrie de reptes:

treballar per l’articulació política entorn d’un projecte de societat justa amb equitat de gènere, enllaçant les lluites de les dones i de les organitzacions socials, llauradores, indígenes…en els diferents països, buscant el diàleg entre camp i ciutat;
enfortir les aliances entre els pobles indígenes, les organitzacions llauradores, de pescadors, de dones, d’ambientalistes, de joves, barriales, de menjadors comunitaris, de persones consumidores, sindicals i desenvolupar una força social que construïsca i defense la sobirania alimentària en els seus múltiples aspectes;
articular la lluita per la sobirania alimentària amb la sobirania energètica, ecològica i altres sobiranies dels pobles que permeta acabar amb un model depredador dels drets ambientals, humans, dels pobles, de les dones…;
denunciar la criminalització de les lluites i legitimar la resistència per la defensa de territoris on puguen viure dones i homes amb equitat. Esperem que la lectura d’aquesta publicació haja visibilitzat les estratègies que milions de dones en diferents parts del món adopten per a defensar el seu mitjà de vida i per a reivindicar-se com a subjectes actives en les transformacions socials i que hàgem contribuït a un reconeixement del seu treball, de la seua manera de fer i dels seus coneixements acumulats.

Encara més, sentiríem una gran satisfacció si aquesta ha significat una provocació, una motivació perquè amplis sectors públics i privats de la societat, moviments i organitzacions socials, organitzacions de dones i moviments feministes s’impliquen en aquesta proposta per a la humanitat que vol transformar-les relacions socials i les relacions amb la naturalesa. La nostra proposta ha sigut clara, un compromís en la lluita per una sobirania alimentària que prioritze en termes de justícia i equitat les necessitats de les persones,homes i dones, i no les necessitats del mercat capitalista. Les lleis del mercat capitalista, els acords de lliure comerç, les empreses transnacionals, els acords de l’OMC, les prospeccions biogenètiques i la biopirateria són les grans amenaces sobre els coneixements de les dones,les relacions amb la terra, l’agricultura, la producció d’aliments i la sostenibilitat de la vida.

SUMARIO

1ª. PARTE: MUJERES Y SOBERANíA ALIMENTARIA

«Las mujeres gestoras de la Soberanía Alimentaria». Irene León – FEDAEPS – ADALAI y Lidia Senra – Sindicato Labrego Gallego y Comisión de las Mujeres de Vía Campesina en Europa
La Alimentación ¿Negocio o Derecho? Claves para la Soberanía Alimentaria. Alex Guillamón – Entrepueblos

2ª. PARTE: CAMPESINAS E INDíGENAS, SUEñOS Y REBELDíAS DESDE AMéRICA LATINA

La lucha por el reconocimiento de los derechos y el acceso a la tierra para las camponesas brasileiras (Brasil) Rosana Tenroller – Movimiento demulheres camponesas de Brasil – MMC
Voces de las mujeres rurales chilenas:tierra y trabajo (Chile) Luisa Curín – Asociación Nacionalde Mujeres Rurales e Indígenas- ANAMURI
La «lucha por el mismo derecho», propiedad privada y territorios en disputa en Guatemala (Guatemala) Diana García – Alianza de Mujeres Rurales de Guatemala
La tierra, el sumak kausay y las mujeres (Ecuador) Irene León – FEDAEPS Ecuador/ALAI

3ª. PARTE: CAMPESINAS, SUEñOS Y REBELDíAS DESDE EUROPA

La cotitularidad en las explotaciones agrarias familiares. Una larga lucha de las mujeres campesinas (Estado español y Galiza) Lidia Senra – Sindicato Labrego Gallego y Comisión de las Mujeres de Vía Campesina en Europa
A sol i serena. Mujeres,campesinado y agroecología (Catalunya) Rosa Binimelis, Mariona Bosch, AmarantaHerrero – Institut d\’Economia Ecològica i Ecologia Política – IEEEP
La mujer baserritarra,esa valiosa especie en peligro de extinción (EuskalHerria) Iratxe Arriola,Henar Gómez, Ainhoa Iturbe – EHNE-Bizkaia

4ª. PARTE: RETOS Y COMPROMISOS