Jornades Feministes 2026: Més feminismes davant l’ofensiva antigènere

El passat cap de setmana es van organitzar les Jornades Feministes 2026, feminismes en revolta, on des d’Entrepobles, conjuntament amb l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius i l’Observatori DESCA vam organitzar una sèrie d’activitats per reflexionar sobre l’actual ofensiva reaccionària i antigènere. A partir d’una mirada interseccional i decolonial, la sessió va posar al centre la relació entre els cossos i els territoris, i com aquests són travessats per múltiples formes de violència i desigualtat.

De l’ofensiva antigènere a l’ofensiva contra la vida

Les reflexions compartides al taller i al pòdcast van evidenciar que allò que sovint s’anomena ofensiva antigènere constitueix, en realitat, una ofensiva contra la vida. Diverses participants van qüestionar aquest concepte, assenyalant que no ens trobem simplement davant d’una reacció contra les polítiques de gènere, sinó davant d’un conjunt de discursos, polítiques i interessos econòmics que busquen reforçar mecanismes de control sobre els cossos, els territoris i les comunitats, alhora que debiliten les condicions que fan possible una vida digna. Des d’aquesta perspectiva, la defensa dels drets sexuals i reproductius, la justícia climàtica, l’antiracisme, els serveis públics i la protecció dels territoris apareixen com a lluites profundament connectades.

Conquestes feministes en disputa

Al llarg dels debats es va posar de manifest que, cinquanta anys després de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, els feminismes han aconseguit transformacions profundes i conquestes innegables. Tanmateix, també es va constatar que aquests avenços no són irreversibles. Els drets sexuals i reproductius, l’autonomia dels cossos, les polítiques d’igualtat o el reconeixement de les diversitats continuen sent objecte d’atacs i qüestionaments constants per part d’actors polítics, econòmics i religiosos que busquen restaurar formes de control social i limitar drets que semblaven consolidats. La història dels feminismes ens recorda que cada conquesta ha estat fruit de l’organització col·lectiva i que la seva defensa continua sent una tasca permanent.

Les desigualtats s’expressen de manera interseccional

Les participants van destacar que aquesta ofensiva contra la vida no impacta tothom de la mateixa manera. Les dones migrades, racialitzades i en situació de precarietat són qui suporten amb més intensitat les conseqüències de les polítiques antidrets, les violències institucionals i la desprotecció social. Experiències com les de les treballadores agrícoles temporeres o les dificultats d’accés als serveis de salut i als drets sexuals i reproductius mostren com el racisme estructural, la precarització laboral i la criminalització de determinades estratègies de supervivència es tradueixen en una vulneració sistemàtica de drets i en un deteriorament de les condicions de vida.

En aquest sentit, es va remarcar la necessitat que els feminismes continuïn aprofundint en una perspectiva interseccional, antiracista i decolonial. La defensa del cos-territori i de la vida no és possible sense qüestionar la colonialitat del poder i dels sabers que encara travessa moltes institucions, polítiques públiques i espais de producció de coneixement. Les dones migrades i racialitzades no poden ser considerades únicament receptores de polítiques o testimonis d’experiències de discriminació, sinó subjectes polítics i productores de coneixement imprescindibles per comprendre les desigualtats contemporànies i construir alternatives transformadores.

Cos, territori i sostenibilitat de la vida

Els debats també van evidenciar la relació estreta entre l’ofensiva contra la vida, la crisi ecosocial i la concentració de poder econòmic. Es va assenyalar que els interessos corporatius, els fonamentalismes i les lògiques extractivistes operen de manera articulada, generant processos de despossessió que afecten simultàniament els territoris, els cossos i les comunitats. La defensa del cos-territori va emergir així com una eina política capaç d’articular les lluites feministes amb les lluites ecologistes, sindicals, comunitàries i per la justícia global. Els impactes de la crisi climàtica, la precarització dels serveis públics i la sobrecàrrega de les tasques de sosteniment de la vida recauen de manera desproporcionada sobre les dones, reforçant la necessitat d’una mirada integral que vinculi la defensa dels drets humans amb la defensa dels béns comuns i dels territoris.

Teixir aliances per defensar la vida

Malgrat aquest context de retrocessos i amenaces, tant el taller com el pòdcast van posar l’accent en les resistències i les alternatives que ja s’estan construint. Les experiències compartides van mostrar la força de les xarxes de cures, l’organització comunitària, la incidència política i jurídica, la defensa col·lectiva dels drets i les múltiples formes de solidaritat que sostenen la vida quotidiana. Lluny de quedar-se en el diagnòstic, les participants van reivindicar la necessitat de continuar construint aliances àmplies entre feminismes, moviments antiracistes, ecologistes, sindicals i comunitaris per fer front als discursos d’odi, als retrocessos democràtics i a les diverses formes de violència que amenacen els drets conquerits.

Mirant cap al futur

Finalment, es va reivindicar la importància de mantenir viva la memòria de les lluites feministes i, alhora, continuar ampliant-ne els horitzons. Si les feministes que van impulsar les jornades de 1976 van ser capaces d’imaginar drets que aleshores semblaven impossibles, el repte actual és defensar les conquestes assolides i construir noves formes de justícia que posin al centre la sostenibilitat de la vida, la dignitat de totes les persones i la defensa col·lectiva dels cossos i dels territoris. Davant l’ofensiva contra la vida, la resposta feminista continua passant per teixir aliances, generar comunitat i imaginar futurs més justos, habitables i emancipadors.

Economies feministes en acció. Teixint resistències, construint futurs

Aquesta activitat és fruit d’un procés col·lectiu entre organitzacions, xarxes i espais diversos. Per això volem reconèixer el treball compartit entre la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, FETS – Finançament Ètic i Solidari, Entrepobles, Cooperacció, l’Observatori del Deute en la Globalització, la Red Estatal de Economía Feminista, Sindillar, Coop57, La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic, Mujeres Migrantes Diversas i altres companyes i espais que han aportat mirades, preguntes i propostes.

1) Davant d’un sistema capitalista, patriarcal, colonial, racista i extractivista que explota cossos, territoris, temps i natura, les economies feministes posen sobre la taula la contradicció intrínseca del model capitalista entre el capital i la vida. Denunciem que l’acumulació de beneficis es fa a costa de la sostenibilitat i els drets de la vida de les persones i el planeta. Les economies feministes proposen repensar l’economia des d’aquests drets i aquesta sosteniblitat. 

2) Com ens (auto)-organitzem? des de la pluralitat i transversalitat de les lluites feministes anticapitalistes, els feminismes migrants, des de les economies comunitàries, de l’economia social i solidària, l’agroecologia, finances ètiques, cooperació internacionalista i feminista, l’ecologisme, la crítica al deute, pràctiques antiracistes.

3) Reivindiquem les utopies i ecotopies com a eines necessàries, possibles i arrelades a les pràctiques transformadores del present. Reivindiquem la imaginació col·lectiva com a dret i com a espai de lluita des dels afectes extremadament urgent per fer front als totalitarismes i feixisme.

4)  Reivindiquem la necessitat de desbordar la paraula i donar espai a les expressions artístiques, culturals i performatives com a formes de memòria, denúncia i transformació.  Recordar  també les genealogies de lluites feministes interseccionals i mostrar experiències  encarnen el conflicte capital-vida.