Els fets viscuts aquests dies a Ceuta ens produeixen un dolor i una indignaci\u00f3 immensos, per\u00f2 tamb\u00e9 ens obliguen a fer una pausa, a mirar m\u00e9s enll\u00e0 de la urg\u00e8ncia informativa, a situar una reflexi\u00f3 pol\u00edtica i humanit\u00e0ria de fons. Milers de persones van intentar creuar la frontera mar\u00edtima entre el Marroc i Ceuta, moltes d\u2019elles nedant en condicions extremes, i posant en risc la seva vida. La majoria eren joves, adolescents i fins i tot infants. Moltes van marxar, segons han relatat, perqu\u00e8 als seus llocs d\u2019origen no hi troben futur.<\/p>\n\n\n\n
Segons les dades recollides per Caminando Fronteras<\/em> el 5 d\u2019agost, almenys 141 persones han mort \u201478 del costat de Ceuta i 63 a Fnideq\/Castillejos\u2014 i desenes continuen desaparegudes. Altres informacions estimen que la xifra de persones mortes podria superar les dues-centes. En qualsevol cas, som davant d\u2019una trag\u00e8dia humana d\u2019enormes dimensions, amb cossos sense identificar, fam\u00edlies angoixades sense informaci\u00f3 i vides truncades en una frontera que mai no hauria de ser un lloc de mort.<\/p>\n\n\n\n No podem parlar d\u2019aquests fets \u00fanicament com una \u201ccrisi migrat\u00f2ria\u201d. El que hem viscut \u00e9s, abans que res, una crisi humanit\u00e0ria i una nova expressi\u00f3 del frac\u00e0s de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries europees i espanyoles.<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019Entrepobles<\/strong> ens unim al dolor de les fam\u00edlies i amistats de les persones que han mort, v\u00edctimes d\u2019un entramat de desigualtats econ\u00f2miques, colonials, patriarcals i geopol\u00edtiques que travessen, de maneres diferents, ambdues ribes. Volem transmetre la nostra solidaritat a les seves fam\u00edlies i comunitats. Cada persona que ha mort intentant creuar aquesta frontera tenia un nom, una hist\u00f2ria i somnis per realitzar. No eren una amena\u00e7a, ni una massa an\u00f2nima, ni una \u201cpressi\u00f3 migrat\u00f2ria\u201d.<\/p>\n\n\n\n Entre les persones que van intentar creuar hi havia persones marroquines, subsaharianes i tamb\u00e9 persones procedents de contextos travessats per viol\u00e8ncies extremes, com la guerra al Sudan o el genocidi a Gaza. Totes buscaven una vida m\u00e9s digna, una oportunitat, una sortida davant de situacions de desigualtat, viol\u00e8ncia, pobresa, manca de drets o desesperan\u00e7a. Totes mereixen ser anomenades des de la seva humanitat, no des de la por ni des de la sospita.<\/p>\n\n\n\n Cal una resposta humanit\u00e0ria immediata i amb garanties. Aix\u00f2 implica activar mecanismes urgents de cerca i identificaci\u00f3 de les persones desaparegudes i mortes, garantir informaci\u00f3 clara a les fam\u00edlies, facilitar enterraments dignes d\u2019acord amb les seves creences i assegurar que les administracions actu\u00efn amb transpar\u00e8ncia, dilig\u00e8ncia i respecte als drets humans. La dignitat no acaba a la frontera. Tampoc no acaba amb la mort.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 aquesta trag\u00e8dia tampoc no \u00e9s un fet a\u00efllat ni imprevisible. \u00c9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019anys de pol\u00edtiques migrat\u00f2ries basades en el control, la militaritzaci\u00f3, l\u2019externalitzaci\u00f3 de fronteres i la negaci\u00f3 de vies legals i segures. Ho hem denunciat moltes vegades al costat de la Caravana Obrint Fronteres<\/em>: les fronteres europees s\u2019han convertit en espais de vulneraci\u00f3 sistem\u00e0tica de drets, on la vida de les persones migrants queda subordinada a interessos geopol\u00edtics, acords bilaterals, c\u00e0lculs electorals i pol\u00edtiques securit\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n La Uni\u00f3 Europea i l\u2019Estat espanyol no poden continuar delegant la gesti\u00f3 de les fronteres en tercers pa\u00efsos, molts d\u2019ells amb d\u00e8ficits democr\u00e0tics greus i den\u00fancies reiterades de vulneracions de drets humans. Aquesta externalitzaci\u00f3 converteix les persones migrants en moneda de canvi i fa possible que la frontera sigui utilitzada com a instrument de pressi\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9, cal dir-ho clarament, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un r\u00e8gim pol\u00edtic marroqu\u00ed \u2014soci preferent d\u2019Espanya i de la Uni\u00f3 Europea\u2014 insensible al dolor i a les aspiracions del seu poble. Encara no fa un any de les protestes juvenils de la \u201cgeneraci\u00f3 Z\u201d, el detonant de les quals va ser la mort de vuit dones durant el part en un hospital p\u00fablic d\u2019Agadir. Les protestes assenyalaven les severes mancances del sistema educatiu i de l\u2019acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica, i denunciaven la corrupci\u00f3 i la desigualtat social. Van sorgir com a resposta a un context d\u2019alt atur juvenil entre menors de 25 anys, que les estad\u00edstiques oficials situaven en un 35,8% en general i en un 48% a les ciutats, i que en el cas de les dones \u00e9s pr\u00e0cticament el doble que en el dels homes. La preparaci\u00f3 del pa\u00eds per a la Copa Mundial de Futbol de 2030 va ser un altre dels focus de cr\u00edtica, a causa de les expropiacions i de la despesa p\u00fablica destinada a estadis i infraestructures considerades no priorit\u00e0ries per alguns sectors de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 en les protestes al Marroc no hi ha nom\u00e9s motius econ\u00f2mics. Els horitzons de llibertat tamb\u00e9 es veuen fortament restringits, especialment per lleis ultrapatriarcals contra els drets de les dones i dels col\u00b7lectius LGTBI+, per la repressi\u00f3 de la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l\u2019embar\u00e0s o per la vig\u00e8ncia de la llei 490, que preveu penes de pres\u00f3 per a qualsevol relaci\u00f3 extramatrimonial. Tamb\u00e9 per les condemnes constants contra la llibertat d\u2019expressi\u00f3 d\u2019artistes joves i periodistes cr\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n D\u2019aquelles protestes, segons l\u2019Associaci\u00f3 Marroquina de Drets Humans<\/em>, avui encara romanen a la pres\u00f3 entre 800 i 1.000 joves, molts d\u2019ells menors, a l\u2019espera de judici, en alguns casos amb peticions de fins a 15 anys de pres\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Tampoc no podem descon\u00e8ixer la dimensi\u00f3 dels interessos pol\u00edtics i geoestrat\u00e8gics que convergeixen en aquesta frontera. Coneixem perfectament l\u2019estrat\u00e8gia de seguretat de l\u2019administraci\u00f3 Trump als EUA, que inclou la interfer\u00e8ncia en processos electorals i tota mena de moviments, legals i il\u00b7legals, per afavorir l\u2019ascens de l\u2019extrema dreta arreu d\u2019Europa. Tampoc no podem obviar els interessos comuns entre el r\u00e8gim marroqu\u00ed, el govern de Trump i el govern genocida de Netanyahu.<\/p>\n\n\n\n Som conscients que avui dia, des de les mateixes factories algor\u00edtmiques d\u2019influ\u00e8ncia a les xarxes socials que un dia criden la poblaci\u00f3 marroquina i la di\u00e0spora subsahariana a entrar massivament al \u201cparad\u00eds\u201d europeu, l\u2019endem\u00e0 es pot incendiar l\u2019odi i el racisme contra elles i ells.<\/p>\n\n\n\n Res d\u2019aix\u00f2 pot quedar fora del nostre marc d\u2019an\u00e0lisi conscient, perqu\u00e8 els pobles d\u2019una riba i de l\u2019altra ens hi juguem molt.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 l\u2019an\u00e0lisi geopol\u00edtica no ens pot portar a cosificar i deshumanitzar la voluntat, la necessitat o l\u2019oportunitat de cada persona que intenta creuar per buscar una vida millor, com tampoc no podem menystenir ni invisibilitzar les persones que treballen, lluiten i arrisquen la seva llibertat cada dia per millorar les condicions de vida al seu pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental cuidar les paraules. Les persones migrants no s\u00f3n \u201carmes de guerra\u201d, ni \u201camenaces h\u00edbrides\u201d, ni un \u201catac\u201d. Tampoc no podem acceptar que es parli d\u2019\u201cinvasi\u00f3\u201d. Eren persones empobrides, moltes d\u2019elles molt joves, que intentaven assolir una vida digna. El veritable atac \u00e9s un model de frontera que permet el xantatge entre governs; s\u00f3n les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries que tanquen vies segures; s\u00f3n el racisme institucional, l\u2019espoli, la desigualtat global, les guerres, el control coercitiu, la repressi\u00f3 i les viol\u00e8ncies que empenyen tantes persones a despla\u00e7ar-se.<\/p>\n\n\n\n Ens preocupa especialment que, davant del dolor i de la mort, alguns sectors de l\u2019extrema dreta i de la dreta extrema hagin intentat sembrar por, odi i confrontaci\u00f3, impulsats per aquests algoritmes i les mentides que circulen a les xarxes socials. S\u2019ha furgat en el sofriment hum\u00e0 i en la mort de persones per alimentar discursos racistes, islam\u00f2fobs i autoritaris. S\u2019ha intentat vincular barroerament aquesta trag\u00e8dia amb la regularitzaci\u00f3 de persones migrants que ja vivien, treballaven i estaven empadronades a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n\n\n\n Davant d\u2019aquests discursos, ha de quedar clar que la regularitzaci\u00f3 \u00e9s una mesura que, tot i ser parcial, suposa un aven\u00e7 en la just\u00edcia, la dignitat, el reconeixement de drets i la cohesi\u00f3 social al nostre pa\u00eds. Apel\u00b7lem a la conviv\u00e8ncia, a la responsabilitat col\u00b7lectiva i a la defensa d\u2019una societat diversa, plural i compromesa amb els drets humans. Ceuta, com Andalusia i tants altres territoris de frontera, no pot ser tractada \u00fanicament com un punt de contenci\u00f3. \u00c9s, per damunt de tot, un lloc on conviuen hist\u00f2ries, cultures, lleng\u00fces, mem\u00f2ries, espiritualitats i vincles entre les dues ribes.<\/p>\n\n\n\n Per a Entrepobles, aquesta realitat no \u00e9s aliena. Des d\u2019Andalusia i des d\u2019altres territoris, fa anys que caminem al costat d\u2019organitzacions, col\u00b7lectius i xarxes de \u201cles dues ribes\u201d, denunciant les pol\u00edtiques de frontera i acompanyant lluites pels drets de les persones migrants. Hem creuat moltes vegades aquesta frontera f\u00edsica i simb\u00f2lica, i precisament per aix\u00f2 sabem que cap tanca, cap mur ni cap dispositiu de control pot esborrar la humanitat de les persones que intenten travessar-la.<\/p>\n\n\n\n El que ha passat a Ceuta ens commou, ens dol i ens interpel\u00b7la. Ens obliga a dir amb claredat que no hi ha cap pol\u00edtica migrat\u00f2ria leg\u00edtima si produeix mort, desaparici\u00f3, deshumanitzaci\u00f3 o racisme. No hi ha cap gesti\u00f3 de fronteres acceptable si nega el dret a la vida, a la protecci\u00f3, al refugi, a la inf\u00e0ncia, a la dignitat i a la mem\u00f2ria de les v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n Ceuta ens recorda, una vegada m\u00e9s, que les fronteres maten. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens recorda que, davant la necropol\u00edtica de les fronteres, hi ha xarxes, comunitats i moviments que continuen defensant la vida, l\u2019acollida, la just\u00edcia i la conviv\u00e8ncia. Per aix\u00f2 fem una crida a donar suport a les diferents iniciatives socials que estan sorgint d\u2019entitats i plataformes solid\u00e0ries per acompanyar les persones migrants des de la proximitat, garantir el respecte dels seus drets i denunciar el racisme pol\u00edtic i institucional.<\/p>\n\n\n\n Cap persona \u00e9s il\u00b7legal.<\/p>\n\n\n\n Cap mort en una frontera pot ser normalitzada.<\/p>\n\n\n\n Cap dret hum\u00e0 ha de quedar susp\u00e8s pel lloc on una persona neix o intenta arribar.<\/p>\n\n\n\n Per a m\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n