Entrepobles\/Entrepueblos\/Entrepobos\/Herriarte
\n5 de febrer de 2021<\/p>\n
<\/p>\n
Gaireb\u00e9 un mes despr\u00e9s que el m\u00f3n es pos\u00e9s novament en escac pel tsunami del volc\u00e0 submar\u00ed del pac\u00edfic sud, un l\u00edquid, negre, f\u00e8tid, impregnava els mars i platges de les costes peruanes, atrapant en la seva viscositat tot all\u00f2 que es trobava al seu pas.<\/p>\n
El que est\u00e0 ocorrent\u00a0ja \u00e9s prou conegut: responsabilitats m\u00faltiples no assumides de la marina mercant, -una instituci\u00f3 profundament corrupta- que no va donar cap mena d’alarma sobre els possibles perills que podia implicar l’erupci\u00f3 de Tonga; l’empresa petroliera Repsol comunicant rid\u00edculament un \u201cabocament limitat\u201d de 0,16 barrils (uns 25 litres) en un espai de 2,5 metres quadrats; i un govern peru\u00e0, que independentment del seu color pol\u00edtic, flexibilitza les seves normes ambientals fins a la seva m\u00ednima expressi\u00f3 per continuar atraient inversions de transnacionals estrangeres.<\/p>\n
Les darreres estimacions de les autoritats peruanes assenyalen que en realitat van ser uns 11.900 barrils -gaireb\u00e9 2 milions de litres-. En terreny ha suposat una afectaci\u00f3 sobre 1,8 km de 24 platges, de 5 municipis i prop de 7 km d’aig\u00fces; sobre dues zones naturals protegides, sobre totes les esp\u00e8cies de plantes i animals d’aquests ecosistemes i sobre els llocs de treball d’unes 3.000 fam\u00edlies pescadores i milers d’altres que vivien del comer\u00e7 i els serveis a les platges i als balnearis d’Anc\u00f3n.<\/p>\n
El desastre ecol\u00f2gic m\u00e9s devastador de les \u00faltimes d\u00e8cades \u00e9s tan sols una expressi\u00f3 m\u00e9s d’una llarga llista de crims ambientals impunes en un dels 10 pa\u00efsos m\u00e9s megadiversos del m\u00f3n, i que no deixa d’evidenciar els impactes catastr\u00f2fics de continuar mantenint matrius energ\u00e8tiques de mirada a curt termini basades en combustibles f\u00f2ssils. Desenes d’organitzacions ambientalistes, recorden en xarxes i mitjans alternatius que, el que avui la poblaci\u00f3 de Lima viu amb esglai, \u00e9s el pa de cada dia de milers de comunitats amaz\u00f2niques, que en els darrers 25 anys han estat receptores de m\u00e9s del 50% d’abocaments d’hidrocarburs, lamentant la desigualtat, l’aband\u00f3 i la bretxa de just\u00edcia social que viuen.<\/p>\n
Assistim doncs, a un desastre m\u00e9s del llarg llistat d’ecocidis provocats pel cicle d’extracci\u00f3, refinat i distribuci\u00f3 de la ind\u00fastria petroliera des de fa d\u00e8cades i a tots els continents. Sense anar m\u00e9s lluny la setmana passada ses va produir un altre vessament a l’Amaz\u00f2nia equatoriana per una ruptura a l’Oleoducte de Crus Pesats que transporta el petroli de la selva fins a la costa del Pac\u00edfic, afectant 21.000 m2 del Parc Nacional Cayambe Coca i els rius Coca i Napo.<\/p>\n
No existeix la ind\u00fastria petroliera segura. \u00c9s una ind\u00fastria amb alts riscos i contaminants a tot el seu cicle. \u00c9s una de les responsables principals de l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. Per aix\u00f2 el millor petroli \u00e9s el que es queda al seu lloc, als seus jaciments.<\/p>\n
El fet tamb\u00e9 ha produ\u00eft una onada d’indignaci\u00f3 en l’opini\u00f3 p\u00fablica i de mobilitzaci\u00f3 social: tant per la seva magnitud, com per la gesti\u00f3 indolent de Repsol, que s’ha viscut com un menyspreu, no nom\u00e9s les v\u00edctimes directes, sin\u00f3 tot el pa\u00eds. Tot i que el monopoli de mitjans d’El Comercio va tractar d’esborrar de la informaci\u00f3 p\u00fablica les sigles de l’empresa responsable, la indignaci\u00f3 no cessa, i un logotip de Repsol tenyit de chapapote es multiplica en tota mena de canals d’informaci\u00f3 no oficials, clamant per just\u00edcia i responsabilitat a la petroliera espanyola. Aquests dies s’han convocat desenes de mobilitzacions, incloses les d’Anc\u00f3n denunciant que m\u00e9s de 1500 fam\u00edlies dedicades a la pesca artesanal han perdut els seus mitjans de vida.<\/p>\n
M\u00e9s de 300 organitzacions de tota la geografia peruana demanen en un pronunciament lideratge per part del govern peru\u00e0 i exigeixen \u201cque Repsol assumeixi immediatament les accions de reparaci\u00f3, contenci\u00f3 i compensaci\u00f3\u201d. La Plataforma de la Societat Civil peruana sobre empreses i drets humans assenyala que Repsol mai \u201cha presentat el seu proc\u00e9s de dilig\u00e8ncia deguda en mat\u00e8ria de drets humans per identificar, mitigar i rendir comptes dels seus impactes\u201d i reclama \u201csancions administratives com a multes , exclusi\u00f3 de la contractaci\u00f3 p\u00fablica, denegaci\u00f3 d’atorgament de mesures de suport p\u00fablic, i accions civils o penals segons correspongui\u201d. Demanen al Congr\u00e9s que aprovi l’Acord de Escaz\u00fa<\/a>, el marc normatiu del qual \u201ct\u00e9 com a objectiu garantir la implementaci\u00f3 plena i efectiva dels drets d’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 ambiental, participaci\u00f3 p\u00fablica en els processos de presa de decisions ambientals i acc\u00e9s a la just\u00edcia en assumptes ambientals.\u201d<\/p>\n Per\u00f2, per quines vies es podr\u00e0 accedir a aquestes exig\u00e8ncies de just\u00edcia ambiental?<\/p>\n D’una banda, tenim el nou i err\u00e0tic govern de Pedro Castillo, un president inesperat, provinent d’un llogaret rural al Per\u00fa and\u00ed, mestre militant d’esquerra, per\u00f2 amb posicionaments conservadors patriarcals i inclinacions gens cr\u00edtiques cap al model extractivista del pa\u00eds. Tenim tamb\u00e9 la prematura dimissi\u00f3 de la seva primera ministra, Mirtha V\u00e1squez -advocada de defensores comunit\u00e0ries amb qui Entrepobles hem col\u00b7laborat molts anys quan va treballar a GRUFIDES, entitat ambientalista de Cajamarca- expressant la seva decepci\u00f3 per la manca de claredat en la lluita contra la corrupci\u00f3 de Castillo.<\/p>\n A partir d’aquest canvi, el govern s’ha mostrat m\u00e9s conciliador amb Repsol, i despr\u00e9s d’una forta campanya de premsa alertant del perill de desabastiment del pa\u00eds si persistia en la paralitzaci\u00f3 de les activitats de Repsol, finalment li ha perm\u00e8s reanudar-les, sense garanties de que l’empresa afronti les seves responsabilitats.<\/p>\n I \u00e9s que no seria el primer cas de govern preco\u00e7ment devorat per una maquin\u00e0ria estatal acostumada durant d\u00e8cades a obrir les venes del territori i les comunitats que l’habiten a l’extractivisme, minimitzant els est\u00e0ndards ambientals i socials, per tal de generar una riquesa que sempre vola lluny i alimenta la corrupci\u00f3 dels gestors p\u00fablics i privats nacionals.<\/p>\n I de l’altra banda tenim un estat espanyol que, independentment del color pol\u00edtic del govern, funciona com una empresa de serveis diplom\u00e0tics, comercials, financers i de tota mena per a les multinacionals de l’IBEX35. Sense anar m\u00e9s lluny, la refineria de Ventanilla es va ampliar amb cr\u00e8dits assegurats per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Cr\u00e8dit a l’Exportaci\u00f3 (CESCE). \u00c9s a dir, la ciutadania del Regne d’Espanya hem avalat la inversi\u00f3 en aquest desastre.<\/p>\n Segons l\u2019\u00faltim informe de l\u2019Observatori de la Sostenibilitat, Repsol \u00e9s la principal empresa emissora de gasos d\u2019efecte hivernacle de l\u2019Estat espanyol. A m\u00e9s, en el context actual de gran concentraci\u00f3 del poder econ\u00f2mic global, Repsol \u00e9s una empresa \u201cespanyola\u201d \u2013amb seu a Madrid- per\u00f2 els seus principals accionistes s\u00f3n \u2013per aquest ordre\u2013 JP Morgan, Black Rock, Amundi, Sacyr, Banc de Santander i Norges Bank.<\/p>\n Des del juny del 2014, el Consell de Drets Humans de l’ONU negocia l’elaboraci\u00f3 d’un tractat vinculant per les empreses transnacionals. Aquest tractat hauria d’omplir un buit legal que avui permet a aquestes empreses eludir les seves obligacions en mat\u00e8ria de drets humans i ambientals i gaudir a la pr\u00e0ctica d’impunitat. Per\u00f2 les delegacions dels EUA i la UE han seguit una estrat\u00e8gia constant per eternitzar el debat i mirar de rebaixar-ne els continguts.<\/p>\n La Uni\u00f3 Europea va iniciar els tr\u00e0mits per a l’aprovaci\u00f3 d’una llei europea sobre “deguda dilig\u00e8ncia” atenent la pressi\u00f3 social creixent en aquest mateix sentit. Per\u00f2, en una din\u00e0mica sense precedents a les institucions europees, el tr\u00e0mit de la llei s’ha susp\u00e8s des del setembre de l’any passat.<\/p>\n El debat parlamentari sobre la llei espanyola de responsabilitat extraterritorial de les empreses pel que fa als drets humans i ambientals fa mesos que espera a les portes del Congr\u00e9s, situant Espanya com un dels pocs estats d’Europa occidental on encara no s’ha iniciat.<\/p>\n Des de Entrepobles considerem que en aquest context d’arquitectura de la impunitat la lluita per la just\u00edcia ambiental en el cas de Ventanilla t\u00e9 com a principal cam\u00ed la solidaritat poble a poble, que ja ha comen\u00e7at a activar-se, apuntant a convertir-lo en un cas emblem\u00e0tic, exemplificador de com no volem que segueixin funcionant aquest m\u00f3n i aquesta societat.<\/p>\n Davant l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, ecol\u00f2gica i energ\u00e8tica en qu\u00e8 ens trobem, cada cop m\u00e9s gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que la impunitat corporativa ha de ser considerada una pr\u00e0ctica tan odiosa i intolerable com veiem ara l’esclavitud. I en les properes setmanes i mesos ens proposem articular les aliances per fer-ho possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u201cRepsol, hazte cargo!\u201d<\/em><\/strong> la demanda de just\u00edcia ambiental<\/strong><\/h4>\n
Acabar amb el blindatge de la impunitat de l\u2019ecocidi<\/strong><\/h4>\n