Manifest 8M. A deu anys de la sembra de Berta Cáceres: feminismes que sostenen la vida davant la impunitat global

Manifest del 8 de Març – Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte

Aquest 8 de març, des d’Entrepobles, juntament amb els feminismes d’Abya Yala, del Sud global i dels territoris del Nord compromesos amb la justícia global, alcem la veu per afirmar una veritat urgent: la vida està sent sacrificada en nom d’un ordre mundial patriarcal que normalitza la violència, l’espoli i la impunitat.

Aquest any situem al centre la memòria viva de Berta Cáceres, a deu anys de la seva sembra. No només com un record, sinó també com un posicionament polític clar i contundent. Berta és arrel i horitzó d’uns feminismes que defensen la vida davant d’un sistema capitalista, racista, colonial i patriarcal que converteix els cossos, els territoris i la natura en mercaderia.

El Grup Interdisciplinari de Persones Expertes i Independents (GIEI), instal·lat a Hondures per investigar el feminicidi polític i territorial de Berta Cáceres, ha presentat recentment els resultats de la seva investigació i ha revelat informació clau sobre la planificació i el finançament de l’assassinat de la defensora lenca.

Vivim una ofensiva patriarcal global marcada pel militarisme, les guerres, els genocidis, les fronteres mortíferes i el poder creixent de les transnacionals. Un ordre imperial que deshumanitza, expulsa pobles sencers, aprofundeix el masclisme, el racisme i el colonialisme, i criminalitza la defensa dels drets i la protesta mentre protegeix els interessos econòmics i armamentístics.

Des d’Abya Yala fins a l’Àfrica, des de l’Orient Mitjà fins a l’Àsia, els conflictes ecoterritorials i ambientals es multipliquen com a expressió extrema d’un model extractiu, militaritzat i profundament patriarcal. En múltiples territoris del Sud global i també en contextos travessats per dinàmiques colonials i neocolonials, dones i dissidències sexo-genèriques que defensen la terra, l’aigua i els béns comuns, l’autonomia dels cossos, els drets sexuals i reproductius i el dret a una vida lliure de violències masclistes són perseguides, criminalitzades i assassinades per enfrontar-se a projectes miners, energètics, agroindustrials i armamentístics que destrueixen comunitats, ecosistemes i formes de vida.

Les violències masclistes no són fets aïllats ni es redueixen a les seves expressions més extremes: formen part d’un entramat estructural de dominació, control i abús de poder que travessa els cossos, els territoris i les vides de les dones. En aquest continu de violències, l’assassinat de Berta Cáceres constitueix un feminicidi polític i territorial, una forma extrema de violència dirigida a silenciar, mitjançant el terror, els pobles organitzats i, de manera particular, les dones i dissidències sexuals i de gènere que defensen la terra, l’aigua i la vida. Aquestes violències no ens són alienes: també al nostre país s’expressen a través de múltiples formes de violències masclistes, inclosos els feminicidis, que continuen produint-se i les xifres dels quals evidencien que el patriarcat mata tant en contextos de conflicte obert com en societats que s’autodenominen democràtiques. Però no han aconseguit silenciar-nos. Davant la dictadura de la crueltat i la barbàrie, els feminismes diversos, comunitaris, populars i afrodescendents s’articulen per construir una pedagogia de la vida, de la sororitat, de la memòria i de la resistència col·lectiva.

Denunciem la impunitat imperialista patriarcal que permet ocupacions, espolis, violències masclistes i crims sense reparació. No hi ha pau sense veritat, ni justícia sense responsabilitats històriques. Reivindiquem una justícia feminista global que restitueixi allò espoliat i situï al centre les persones, els pobles i les comunitats, apostant per vides lliures de violències.

Des dels feminismes antimilitaristes denunciem amb claredat que no hi ha guerres «llunyanes» ni conflictes «inevitables». Avui assistim al genocidi del poble palestí a Gaza, sostingut per l’ocupació, el setge i la impunitat internacional, on els cossos de dones, nenes i nens són instrumentalitzats deliberadament com a arma de guerra. Alhora, el setge permanent a Rojava, projecte polític feminista i comunitari, busca destruir una experiència que demostra que altres mons són possibles, basats en l’autonomia, la cura de la vida i la justícia social.

Els moviments migratoris no són només una elecció individual o un fenomen aïllat. Són el resultat d’un sistema global profundament injust que expulsa milions de persones dels seus territoris a causa de guerres, persecucions polítiques, empobriment estructural, saqueig econòmic i crisi climàtica. A això s’hi afegeix la negació del dret a la lliure circulació, que converteix la mobilitat humana en delicte i les fronteres en mecanismes de control i mort.

La situació de les persones migrants al nostre país és una expressió directa d’aquest ordre masclista, imperial i racista. Les polítiques migratòries europees i estatals converteixen les fronteres en espais de mort, vulneren drets, normalitzen l’internament als CIE’S (tancament dels CIE’S ja!) i sostenen un sistema que classifica les vides segons l’origen, la racialització i la lectura colonial dels cossos. Les dones migrades es troben en una situació d’especial vulnerabilitat, travessades per la sobrecàrrega de responsabilitats familiars i de cures, la precarietat laboral, la violència institucional i els múltiples eixos d’opressió que s’entrecreuen en les seves realitats específiques.

Celebrem com a assoliment col·lectiu l’avenç de la campanya de regularització de persones migrades a l’Estat espanyol, fruit d’anys de reivindicació i autoorganització del moviment migrant i antiracista. La Iniciativa Legislativa Popular, impulsada per aquests col·lectius i avalada per més de 700.000 signatures, ha forçat el Govern espanyol a avançar cap a una regularització llargament exigida. Aquest avenç permetrà el reconeixement de drets a milers de dones migrades, especialment treballadores de la llar i de les cures, històricament sotmeses a condicions d’extrema precarietat, informalitat i manca de protecció laboral, i reafirma que cap ésser humà és il·legal i que els drets han d’estar garantits per a totes les persones, independentment de l’origen o la situació administrativa.

Davant aquest règim racista i de fronteres, els feminismes denunciem el racisme institucional i defensem una política migratòria basada en els drets humans, la justícia social i el reconeixement ple de totes les persones, sense deixar ningú enrere.

Els feminismes fa dècades que sostenen la vida, la reivindiquen com a espai de llibertat i imaginen alternatives possibles. No hi ha justícia climàtica sense justícia social, racial i de gènere, ni transició ecològica sense desmantellar el model extractiu, colonial i militaritzat. Defensar els rius és defensar els pobles. Defensar la terra és defensar una vida que mereixi ser viscuda, sense deixar ningú enrere.

Davant aquesta ofensiva global i patriarcal, els feminismes alcem una veu clara i col·lectiva: no hi ha justícia ambiental sense desmilitarització, ni defensa del territori sense el desmantellament del complex militar-industrial que alimenta guerres, desplaçaments forçats i crisi climàtica. La guerra és una eina central del patriarcat global per sostenir l’opressió, l’espoli i l’acumulació, i per això el nostre compromís feminista és també antimilitarista, internacionalista i radicalment compromès amb la vida.

A deu anys de la sembra de Berta Cáceres, reafirmem una solidaritat feminista internacionalista, antiracista i decolonial. Defensem la cooperació feminista com una eina valuosa de transformació social i de justícia global, i no com a caritat: una cooperació i una solidaritat per sumar i teixir aliances, no amb la voluntat de «salvar», sinó de caminar conjuntament.

Com va dir Berta Cáceres: Despertem! Despertem, humanitat! Ja no hi ha temps (*).

Avui, despertar és assumir el compromís col·lectiu de posar la vida de les persones, dels pobles i del planeta al centre.

Davant les guerres, la vida.
Davant la impunitat, justícia feminista global.
Davant la deshumanització, comunitat i esperança.

JUSTÍCIA PER A BERTA

* Transcripció del discurs de Berta Cáceres a la ciutat de San Francisco, Califòrnia (EUA), en el moment de rebre el Premi Ambiental Goldman (2015).