UE–Mercosur: un acord que es torna a imposar a costa dels territoris, els drets i la vida

Durant les properes setmanes, els governs i les institucions de la Unió Europea hauran de pronunciar-se definitivament sobre la ratificació de l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. Un tractat que, després de més de dues dècades de negociacions opaques i qüestionaments socials, reapareix a l’agenda política amb urgència renovada, mentre que en els carrers i camps d’Europa es tornen a escoltar les protestes del sector agrari i d’amplis sectors de la societat civil.

No es tracta d’una novetat. Tampoc d’un debat tècnic aïllat. L’acord UE-Mercosur ha estat, des del seu origen, un projecte profundament polític que respon a un model econòmic extractivista, orientat a facilitar el comerç a gran escala, reforçar el poder de les grans corporacions, reduir les normes sanitàries i ambientals i aprofundir la liberalització de mercats, a costa dels drets laborals, la sobirania alimentària, la protecció dels béns comuns.

Des de Entrepobles fa més de cinc anys que alertem de les conseqüències d’aquest tractat. Ho hem fet a la campanya contra els Tractats de Comerç i Inversió, juntament amb organitzacions camperoles, ecologistes, feministes i de drets humans d’Europa i dels països del Mercosur. Hem analitzat els seus impactes sobre productes agrícoles clau, sobre el nexe aigua–terra–treball, sobre els ecosistemes i sobre les comunitats que sostenen la vida als territoris. Res del que avui s’anuncia com a “oportunitat” és nou; sí que ho són, en canvi, la magnitud de la crisi climàtica, el deteriorament democràtic i la urgència d’una transició ecosocial justa.

La reactivació del procés de ratificació arriba en un context especialment greu. A l’Amèrica Llatina, l’expansió de l’agronegoci -especialment de la ramaderia intensiva i els monocultius- continua impulsant la desforestació, l’acaparament de terres, la contaminació de l’aigua i la violència contra comunitats pageses i indígenes. A Europa, la petita pagesia es veu asfixiada per preus injustos, competència deslleial de les multinacionals que controlen el comerç alimentari global i polítiques que afavoreixen aquests grans actors del mercat. L’acord UE-Mercosur no només no respon a aquestes crisis: les aprofundeix.

Les protestes actuals del sector agrari europeu, amb tractors bloquejant carreteres i places, no es poden llegir únicament com un rebuig corporatiu. Expressen un malestar estructural davant d’un model agroalimentari que expulsa els que produeixen aliments, precaritza el treball rural i trenca el vincle entre territori, cures i sostenibilitat.

Resulta profundament contradictori que mentre es parla de transició ecològica i justícia climàtica s’impulsi un tractat que incrementarà les emissions, accelerarà l’espiral de desforestació i incendis, fomentarà el transport de mercaderies a llarga distància i consolidarà un model agroindustrial insostenible.

Durant anys, des dels moviments socials s’han plantejat alternatives clares: donar suport a la petita pagesia que protegeix el territori, impulsar l’agroecologia, millorar les condicions laborals, redistribuir la riquesa i avançar cap a una transició energètica i ecosocial real. Aquestes propostes han existit, s’han articulat i defensat. Tot i això, no han rebut la resposta política necessària per frenar un acord que afavoreix, una vegada més, els de sempre, a costa de les de sempre.

Avui, quan l’acord torna a situar-se al límit de la seva aprovació definitiva, és imprescindible recuperar la memòria de les resistències, escoltar les veus dels territoris i assumir responsabilitats polítiques. No necessitem més tractats de lliure comerç; necessitem marcs de cooperació internacional que posin al centre la vida, els drets humans, la justícia climàtica i la sobirania dels pobles.

Des d’Entrepobles reiterem el nostre rebuig a la ratificació del tractat UE–Mercosur i ens unim als qui aquests dies reclamen als governs europeus –i en primer lloc l’espanyol– perquè no legitimin un acord incompatible amb els compromisos climàtics, socials i democràtics que diuen defensar. Canviar el model no és una consigna: és una necessitat urgent. I fer-ho passa, avui, per dir clarament no a aquest tractat.