Comunicat contra el bloqueig a Cuba i les violències del nou ordre mundial: per la vida i el dret internacional
Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriart manifestem la nostra solidaritat amb el poble cubà i la nostra profunda preocupació davant els impactes del bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units, que suposen una agressió no només a la sobirania de Cuba, sinó també a la de tota la comunitat internacional. El futur de la societat cubana requereix una obertura del debat polític i transformacions que reforcin la sostenibilitat econòmica, la cohesió i l’equitat social, però res d’això no vindrà d’aquest càstig col·lectiu impulsat per la cobdícia i la brutalitat de l’administració Trump.
Des d’Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte manifestem la nostra profunda preocupació davant els impactes del bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units contra el poble cubà. Les recents mesures adoptades per l’administració Trump, que amenacen amb sancionar els països que continuïn subministrant combustible a l’illa, suposen una agressió a la sobirania no només de Cuba, sinó també de tota la comunitat internacional.
La nostra posició es basa en els principis del dret internacional i en la defensa dels drets humans, tal com ha estat reiteradament assenyalat per les Nacions Unides. Des de fa més de tres dècades, l’Assemblea General de l’ONU ha aprovat de manera aclaparadora, en 33 ocasions consecutives, resolucions que condemnen l’embargament a Cuba (en totes amb més del 90% dels vots). Sense anar més lluny, el mes d’octubre passat, 165 estats es van pronunciar a favor de la resolució, davant de 7 en contra i 12 abstencions, reafirmant que aquesta política unilateral contravé la Carta de les Nacions Unides i les normes bàsiques de justícia internacional. Els únics països que han votat sistemàticament a favor del bloqueig han estat els Estats Units i Israel.
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha assenyalat també que, “com a resultat d’aquest règim de sancions [imposat pels Estats Units durant dècades], generacions de cubans han viscut sota mesures coercitives unilaterals que han modelat el panorama econòmic i social del país”. I que “l’escassetat de maquinària essencial, recanvis, electricitat, aigua, combustible, aliments i medicaments, juntament amb la creixent emigració de treballadors qualificats —inclòs personal mèdic, enginyers i professors—, té greus conseqüències per al gaudi dels drets humans, inclosos els drets a la vida, a l’alimentació, a la salut i al desenvolupament”. Tot això agreuja les ja dures condicions de vida del poble cubà a causa de les disfuncions econòmiques no superades en els darrers anys. No ens trobem, doncs, davant d’una mera dificultat econòmica: ens trobem davant d’un bloqueig total que vulnera drets fonamentals i erosiona les capacitats socials de reproducció de la vida.
Aquest setge energètic i econòmic suposa un pas més en una política caracteritzada per l’exhibició de la brutalitat, amb polítiques coercitives similars que afecten, no només altres pobles, sinó també amplis sectors del mateix poble nord-americà. Des del suport incondicional al genocidi de Palestina —i els plans per fer negoci amb la usurpació dels seus territoris, la negació de drets i la destrucció sistemàtica de les condicions de vida—, fins a les agressions i amenaces cap a diferents països llatinoamericans; passant per les actuals tàctiques de deportació i persecució migratòria als Estats Units —com els operatius de l’ICE a Minnesota, marcats per assassinats a sang freda, batudes massives i també per respostes comunitàries exemplars de solidaritat—, tot plegat mostra que no es tracta de casos aïllats, sinó d’un patró de polítiques despietades que instrumentalitzen el patiment de les persones per sostenir estructures de poder i mesquins interessos econòmics i polítics.
Que ningú no s’enganyi: a ningú de l’administració Trump li preocupen gens ni mica les necessitats, els drets o els somnis d’una vida justa i digna de les classes populars cubanes. Només els interessa cobrar-se una altra peça en el tauler dels seus negocis. I això és el que faran sense cap mirament humanitari si en tenen l’oportunitat.
En aquests moments volem fer una crida a la solidaritat amb el poble cubà, i especialment amb totes aquelles persones i col·lectius que, des de la consciència social, continuen sostenint la vida, l’educació, la salut, els serveis i les xarxes comunitàries als barris populars i a les zones rurals; amb aquelles que impulsen iniciatives cooperatives —tant urbanes com rurals— i amb les que fan mans i mànigues per alimentar el país. Avui ho fan davant l’escassetat de combustible, les apagades prolongades, la crisi alimentària i el deteriorament dels serveis bàsics. Persones que organitzen xarxes de suport comunitari o que, fins i tot enmig d’una situació nacional tan difícil, mantenen espais de reflexió col·lectiva com el XVI Taller Internacional sobre Paradigmes Emancipadors, que, amb participació de col·lectius de tota l’Amèrica Llatina, se celebrarà del 25 al 27 de febrer a l’Havana. Trobades com aquesta no són un gest merament simbòlic, sinó una forma concreta de continuar teixint horitzons d’emancipació enmig de la precarietat.
Som conscients, alhora, que el futur de la societat cubana necessita processos propis d’obertura del debat social i polític; de participació popular que revitalitzi el teixit social des de la base; de transformacions econòmiques que facin efectiva una vida digna per a tot el poble, afrontant les desigualtats generacionals, de classe, de gènere, racials i territorials; de la inclusió del màxim de capacitats i pluralitats; d’incentivar i canalitzar l’expressió de tota la creativitat humana que el país ha forjat durant dècades i que necessita capitalitzar per a si mateix, ara més que mai; d’avenç del feminisme en totes les esferes de la vida i de polítiques que garanteixin la sostenibilitat ecològica de tot plegat, tan importants en el context mundial actual.
Però res d’això no sorgirà d’aquest càstig col·lectiu: de l’asfíxia, les sancions i la coerció externes. I encara menys de la petulant cobdícia depredadora de l’equip Trump. Reafirmem la nostra solidaritat amb Cuba i amb tots els pobles que, davant els imperialismes que pugnen per apoderar-se del món, organitzen xarxes comunitàries, sostenen la vida quotidiana i mantenen viva la memòria de la seva història i les seves lluites. Com ha expressat l’Espai Feminista Berta Cáceres de l’Havana, l’articulació entre cossos, comunitats i xarxes constitueix una forma concreta de poder col·lectiu i transformació social.
Ens sumem a la denúncia internacional davant les polítiques d’asfíxia i coerció, reafirmant el nostre compromís de solidaritat, la tendresa dels pobles, que defensa la vida per sobre dels interessos de les elits i dels discursos autoritaris del nou (des)ordre mundial.
Per la sobirania dels pobles i el poder popular.
Per un futur just per a tota la humanitat.
Aturem l’ofensiva imperialista.