4 anys després del vessament de Repsol, platges continuen mostrant restes de petroli

Han passat quatre anys des del devastador vessament de la multinacional Repsol en Ventanilla, el Perú, i les platges continuen mostrant les restes d’un ecocidi. Aquest vessament no sols va contaminar ecosistema, sinó també que va afectar comunitats senceres els mitjans de vida de les quals depenen de la mar. Des de Entrepobles, al costat de xarxes i comunitats aliades, impulsem en 2023 la Gira “Repsol Fes-te càrrec” per a exigir veritat, reparació i justícia ambiental. Hui, quatre anys després continuem exigint reparació i veritat, i demanem un futur on els territoris, els cossos i les vides siguen protegits i respectats enfront de les grans multinacionals com Repsol.

Noticia CooperAcción – 14 de gener de 2026

• «Exigim sanar la mar per a tornar a treballar»: eixa va ser la demanda dels representants de les federacions de pescadors, els qui en conferència de premsa van mostrar evidència de la persistència de la contaminació.
• Fins al moment Repsol no ha alçat més de 600 observacions tècniques de les autoritats als seus «plans de rehabilitació». Cap d’aquests plans ha sigut aprovat i no existeix un procés efectiu de remediació en marxa.
  

A quatre anys del vessament de més de 12 mil barrils de petroli ocorregut enfront de les costes de Finestreta, pescadors artesanals de cinc districtes del litoral nord de Lima i Callao van denunciar que la mar i les platges continuen contaminats, sense una remediació efectiva per part de l’empresa Repsol ni una resposta integral de l’Estat peruà. Així ho van informar en una conferència de premsa realitzada aquest dimarts, on es van presentar les troballes d’una recent visita de camp realitzada a la platja Cavero de Ventanilla.

Durant la conferència, representants dels pescadors afectats i especialistes van exposar evidència que confirma la presència d’hidrocarburs envellits tant en la superfície com en capes profundes de l’arena. La visita de camp, realitzada el 6 de desembre de 2025 de manera participativa al costat dels pescadors, va identificar acumulacions visibles de boles i coques de quitrà en diferents sectors de la platja, així com indicis visuals que indicarien l’existència de restes de petroli enterrats entre els 20 i 70 centímetres de profunditat.

El biòleg alemany Stefan Austermühle va explicar que els resultats evidencien serioses deficiències en els plans de rehabilitació presentats per l’empresa. Va assenyalar que les metodologies de mostreig utilitzades per Repsol no s’ajusten als estàndards científics internacionals, ja que es prenen mostres únicament en capes on és previsible que no es trobarà contaminació. Així mateix, va advertir que el petroli enterrat constitueix una “bomba de temps ambiental”, capaç de reaparéixer amb el moviment natural de les marees i continuar afectant els ecosistemes per dècades.

El biòleg també va alertar sobre els riscos per a la biodiversitat i la salut humana. Va indicar que les boles de quitrà alliberen compostos tòxics de manera persistent, que ingressen a la cadena alimentosa i poden generar efectes subletals en fauna marina i aus costaneres. D’acord amb estàndards internacionals, va afegir, algunes zones avaluades superen àmpliament els nivells de contaminació acceptables per a platges d’ús públic, per la qual cosa haurien de ser tancades i sotmeses a processos immediats de neteja especialitzada.

«Per a la platja en la qual hem fet el nostre experiment, l’empresa han dit que en 2024 s’ha recaptat 0.5 grams de boles de quitrà per metre quadrat, en tota la platja. Nosaltres hem recaptat, en la part més neta, 16 grams; en la part mitjanament contaminada hem recaptat més de 70 grams per metre quadrat, i en la part més contaminada hem recaptat un 1.590 quilos per metre quadrat de platja. Això només en 50 metres de transecto, en una platja de 600 metres, la contaminació total eixe dia, en eixa platja, és 22 mil vegades major que del que l’empresa diu al govern haver trobat fa dos anys», va explicar Austermühle.

Des de la perspectiva de les organitzacions de pescadors, Luis Díaz, president de la Federació de Pescadors Artesanals i Ancestrals de Ventanilla, Santa Rosa, Ancó, Aucallama i Chancay, va afirmar que el mal ocasionat pel vessament no ha sigut reparat ni ambiental ni socialment. Va assenyalar que centenars de famílies segueixen sense poder reprendre la pesca artesanal, la seua principal font de manteniment, i que l’impacte ha anat més enllà de l’econòmic, afectant un mode de vida ancestral lligat a la mar.

Díaz va informar que la federació ha presentat una demanda constitucional d’empara, mitjançant la qual sol·liciten la nul·litat dels acords signats amb l’empresa, en considerar que vulneren drets fonamentals i l’interés públic. Així mateix, va qüestionar que els anomenats plans de rehabilitació hagen sigut elaborats de manera fragmentada i sense una participació real de les organitzacions representatives, limitant-se a comunicacions formals que no garanteixen un procés transparent ni inclusiu.

En eixa mateixa línia, Mercedes Yovera, vicepresidenta de la federació, va sostindre que les platges dels cinc districtes afectats no es troben en condicions aptes per a la pesca ni per a l’ús públic, malgrat les afirmacions de l’empresa. Va indicar que existeixen zones de difícil accés on la contaminació persisteix amb major intensitat i que, lluny d’haver-se eliminat, el petroli va acabar enterrat sota l’arena, generant riscos a llarg termini per a l’ecosistema i la salut de les persones.

Yovera va remarcar que el vessament va afectar de manera diferenciada a les dones vinculades a la pesca artesanal, moltes de les quals van assumir majors càrregues econòmiques i familiars després de la paralització de l’activitat. Va afegir que, fins a la data, no s’ha avaluat adequadament l’impacte psicològic i sanitari que el desastre ha tingut en les comunitats costaneres, ni en els treballadors que van participar en les labors inicials de neteja sense la protecció adequada.

Per part seua, Daniel Cabeduque, secretari de la federació, va advertir que més enllà de les platges, el mal més greu s’evidencia en la desaparició d’espècies marines clau per a la pesca artesanal. Va assenyalar que zones tradicionalment reproductives han perdut la seua capacitat de recuperació i que espècies com el pejerrey o el calamar ja no retornen a aquests espais, afectant de manera directa la seguretat alimentària i l’economia local.

Finalment, Alejandro Chirinos, coordinador del Programa de Governança Marí Costanera de CooperAcción, va recordar que cap dels plans de rehabilitació presentats per Repsol ha sigut aprovat per les autoritats ambientals, a causa de més de 600 observacions tècniques que no han sigut degudament alçades. Va indicar que, a quatre anys del vessament, no existeix un procés efectiu de remediació en marxa i que l’Estat no ha assumit un rol articulador que garantisca la recuperació integral de l’ecosistema marí-costaner i la restitució dels drets de les poblacions afectades.

Els pescadors van reiterar la seua exigència d’una compensació justa i de la implementació de mesures reals i verificables de remediació ambiental. Van advertir que, mentre persistisca la contaminació, continuarà la incertesa i l’exclusió de milers de famílies que depenen de la mar per a viure.